Què és la cadència i per què mana

És el nombre de voltes que fan les bieles per minut. La mateixa potència la pots donar fent poca força molt de pressa o molta força a poc a poc, i cada persona té una franja on li surt més barat: la majoria de gent es troba còmoda entre 70 i 100 pedalades per minut al pla. Massa lent carrega genolls i musculatura; massa ràpid dispara la respiració i el cor. La transmissió existeix precisament per mantenir-te dins d'aquesta franja mentre el terreny canvia.

Com llegir el gràfic

Cada línia és una marxa: per a cada cadència, a quina velocitat vas. Les línies més inclinades són les marxes llargues, que amb poc canvi de cames et donen molta velocitat. La franja ombrejada és la cadència que has dit que et va bé, i el tros de línia que hi cau a dins és el rang de velocitats on aquella marxa et serveix.

Les marxes duplicades

Quan dues línies se sobreposen, tens dues combinacions que fan pràcticament el mateix. No són un defecte greu —són inevitables en qualsevol 2x— però expliquen per què una transmissió de 22 combinacions no et dona 22 marxes: en un 50/34 amb 11-34 en surten unes 17 de diferents. És el número que hauries de comparar quan et diguin que un grup té més velocitats que un altre.

Per a què serveix l'ordre real

L'ordre real posa totes les marxes de la més suau a la més dura, que no és l'ordre en què les tens al manillar. Et diu quina toca a cada velocitat i quines et pots saltar. En un 2x, pujar de marxa "de veritat" sovint vol dir canviar de plat i baixar dos pinyons alhora: aquí és on ho veus.

Per què la BTT accepta salts que a la carretera serien inacceptables

A l'asfalt vas hores al voltant d'una potència constant i la cadència és la teva palanca fina: un salt del 20% et fa passar de 95 a 79 rpm, i això es nota a les cames immediatament. Per això un casset de carretera dedica la meitat dels pinyons als primers quatre dents.

A la muntanya la velocitat canvia constantment i mai vas prou estona a règim per patir un salt gros. El que sí que et deixa a peu és arribar a una rampa del 20% amb pedres i no tenir prou marxa curta. Per això s'ha imposat el 10-51 amb salts de fins al 20%: el rang val més que la finor.

1x contra 2x

Un 1x elimina els duplicats, el desviador davanter i les cadenes creuades, però tot el rang ha de sortir de dotze pinyons i els salts s'engreixen. Un 2x et dona vint i pico combinacions amb salts fins, a canvi de repetir-ne un terç i d'haver de pensar en quin plat portes. La columna de "marxes útils" de la calculadora és exactament aquesta discussió en un número.

El pneumàtic també canvia la marxa

Una 29×2,4 fa uns 2.300 mm de perímetre i una 700×28 uns 2.130: un 8% de diferència. Amb la mateixa relació de plat i pinyó, la roda de BTT és un 8% més dura, com si haguessis posat dos dents més al plat. Quan comparis muntatges de disciplines diferents, mira el desenvolupament i no la relació.

I la resistència del terreny

Canviar de disciplina aquí no és cosmètic: la prova de la rampa passa a fer servir la resistència de rodolament i l'àrea frontal de cada terreny. La mateixa marxa, el mateix pendent i els mateixos watts et donen velocitats i cadències diferents sobre asfalt, sobre pista o sobre terra tova.

La biela

La BTT ha anat baixant a 170 i 165 mm per guanyar espai a terra i evitar pedalades contra les pedres; la carretera hi ha arribat per raons de posició i cadència. El catàleg de bieles del final té les mides habituals de cada família.

Amb la mateixa marxa, una biela més llarga et dona més palanca. La relació de guany ho recull: divideix el radi de la roda per la longitud de la biela i multiplica-ho per la relació total. És l'única de les cinc mesures on la biela apareix.

Què mesura exactament la xifra

La biela és la barra que va de l'eix del pedaler al pedal, i la mida és la distància entre el centre de l'eix i el centre del forat on va cargolat el pedal. Sol venir gravada a la cara interior, a prop del pedal. Les mides habituals van de 165 a 175 mm en salts de 2,5, i els fabricants han començat a oferir-ne de 160 i menys.

Si en canvies, el seient també es mou

La biela determina el punt més baix del pedal. Si en poses una 5 mm més curta, el peu ja no baixa tant i el genoll et queda més flexionat de tot el recorregut: has de pujar el seient aquests mateixos 5 mm per recuperar l'extensió que tenies. Molta gent prova bieles curtes sense tocar el seient, ho troba estrany i en treu conclusions equivocades.

Quina et toca

No hi ha cap fórmula fiable a partir de l'alçada, per molt que circulin. El que mana és si el maluc i el genoll et van còmodes a dalt del recorregut i quin tipus de bici portes. La tendència dels últims anys va cap a bieles més curtes fins i tot en gent alta, perquè obren l'angle del maluc, faciliten cadències altes i deixen més espai a terra. Si estàs bé com estàs, el canvi no és prioritari: el gràfic del costat et diu com de petita és la diferència.

La força que arriba a terra

Aquí és on la biela es fa tangible. La força amb què la roda empeny el terra és la força que fas al pedal dividida per la relació de guany. Res més: ni el pes, ni la marca, ni el material. Si empenys amb 300 newtons en una marxa de guany 3,0, al punt de contacte hi arriben 100 newtons, i és aquesta xifra la que decideix si venços el pendent o et quedes clavat.

Per això una biela més curta amb la mateixa marxa et deixa menys força a terra: menys palanca, guany més alt, divisió més gran. Per recuperar-la has de baixar la relació en la mateixa proporció, i és el que et calcula l'apartat d'equivalències quan hi tries mantenir la palanca.

El que no pots conservar alhora és la velocitat. Si escurces la biela un 4% i baixes la relació un 4%, la força a terra torna a ser la mateixa, però a la mateixa cadència vas un 4% més lent. Recuperes la velocitat pedalant un 4% més ràpid, que és justament el que les bieles curtes fan més fàcil. Aquesta és tota la discussió sobre les bieles curtes, en dues frases.

Què guanyes i què perds

• Més llarga: menys força al pedal per pujar la mateixa rampa, però el peu recorre més camí per volta i, a la mateixa cadència, el genoll es flexiona més i es mou més ràpid.
• Més curta: pedalades més compactes, més fàcil mantenir cadències altes i millor angle de maluc a la posició aerodinàmica. A canvi, cada pedalada demana una mica més de força.
• La diferència és petita: passar de 175 a 165 mm són 10 mm sobre 172, un 6%. Baixar un sol pinyó al casset sovint et canvia més la vida que canviar de bieles.

Només compta el perímetre de rodada

És la distància que avança la bici cada vegada que la roda fa una volta sencera. El diàmetre, les polzades i el nom comercial de la coberta són camins per arribar a aquest número, no substituts seus. Quan hagis de comparar dues bicicletes, compara perímetres.

El pneumàtic hi entra dues vegades

El perímetre és π pel diàmetre exterior, i el diàmetre exterior és el de la llanta més l'alçada de la coberta comptada dos cops, perquè la coberta és a dalt i a baix. Una coberta de 28 mm no afegeix 28 mm al diàmetre: n'afegeix 56, que multiplicats per π són 176 mm de perímetre. És l'error de càlcul més freqüent.

Els noms comercials no volen dir res; l'ETRTO sí

700C, 29", 28", 27,5", 650B, 26"... són noms heretats de països i èpoques diferents, i alguns designen exactament la mateixa llanta. L'ETRTO hi va posar ordre amb un sol número: el diàmetre de l'assentament del taló, en mil·límetres. 622 és alhora 700C i 29". 584 és 650B i 27,5". 559 és la 26" clàssica. Dues rodes amb el mateix número ETRTO admeten les mateixes cobertes; dues amb el mateix nom comercial, no necessàriament.

L'estàndard que s'està escrivint ara: 686

La roda de 32 polzades que ha aparegut a la Copa del Món de BTT és ETRTO 686: 64 mm més de diàmetre de llanta que una 29", un 10% més gran. Amb una coberta de 2,4 el conjunt fa uns 2.500 mm de perímetre contra els 2.300 d'una 29×2,4, i això té una conseqüència directa que sovint no es diu: totes les marxes es fan un 9% més llargues. Un plat de 32 en una 32 polzades desenvolupa com un de 35 en una 29, de manera que qui hi passi i vulgui conservar la marxa curta ha de baixar a 29 o 30 dents. Al selector de llanta hi tens el 686 i també el 660, la mida 750D que ronda pel gravel.

Per què el càlcul geomètric surt sempre una mica gran

Si multipliques a cegues, et passes. L'amplada nominal no és la real: la mateixa coberta de 28 mm mesura 30 en una llanta interior ampla i 27 en una d'estreta. Una coberta ampla tampoc no és tan alta com ampla, perquè el perfil s'aplana. I sota el teu pes la zona de contacte cedeix. Per això aquí s'aplica una correcció que creix amb l'amplada, i per això un perímetre mesurat sempre guanya a un de calculat.

Ara bé, la roda no avança menys en la mateixa proporció que s'aixafa. La carcassa de la coberta no s'estira: la banda de rodadura desplega sempre la seva pròpia longitud, com l'eruga d'un tanc. Per això el perímetre real queda a prop del geomètric i no del que suggeriria el radi sota càrrega: parlem d'uns quants mil·límetres, no de centímetres.

Què vol dir això per a les marxes

El perímetre multiplica directament: si el canvi de roda el puja un 8%, totes les teves marxes es fan un 8% més llargues sense haver tocat cap dent. Una 700×28 fa uns 2.130 mm i una 29×2,4 uns 2.300: exactament aquest 8%. Amb el mateix plat de 34 i el mateix pinyó, la roda de BTT et demana la força d'un plat de 37. I al revés: passar una gravel de 700×40 a 650B×47 t'abarateix les marxes gairebé un 4% sense comprar cap peça de transmissió.

Detalls que la gent oblida

• Una 29" i una 700C són la mateixa llanta: 622 mm. Tota la diferència de desenvolupament ve del gruix de la coberta, no de la roda.
• Amplada: passar de 25 a 32 mm afegeix uns 45 mm de perímetre. Poc, però suficient per desquadrar el ciclocomputador si no el recalibres.
• El ciclocomputador fa servir aquest mateix número: si te'l deixes malament, no només et menteix la velocitat, també la distància i tot el que en depèn.
• Com mesurar-lo bé: marca la vàlvula, marca el terra, roda una volta sencera amb el teu pes a sobre i mesura entre marques. És el número que dona resultats fiables.